Fa pocs dies, l’astrofísica Allison Kirkpatrick de la Universitat de Kansas va presentar un descobriment que replanteja el coneixement que existia fins ara sobre l’extinció de les galàxies, a la reunió anual de la Societat Astronòmica dels Estats Units.
Un quàsar és un forat negre supermassiu que està envoltat de grans quantitats de gas i pols. Aquest terme és l’acrònim de “font de radio quasi estel·lar” –quasi stellar radio source, en anglès–. Fins ara, es creia que la formació d’un quàsar equival a l’extinció d’una galàxia que ja no és capaç de produir estrelles, però aquest descobriment ha permès detectar galàxies amb una gran quantitat de gas fred que encara poden formar estrelles noves, tot i tenir un quàsar al centre.
La primera vegada que l’equip de l’astrofísica va identificar els quàsars freds va ser a l’àrea Stripe 82, delimitada pel projecte Sloan Digital Sky Survey, que és el mapa digital més detallat de l’Univers. Després, van revisar aquesta zona amb el telescopi XMM-Newton i, per últim, van examinar els quàsars amb el Telescopi Espacial Herschel, que capta emissions en infraroigs.
Aquest estudi sembla indicar que els quàsars freds representen un breu període –encara no reconegut– dins les fases finals de la vida d’una galàxia. Si ho comparem amb la vida humana, podria ser una mena de festa de jubilació galàctica. És una fase de transició, d’uns 10 milions d’anys, que aquest equip ha pogut captar just abans que s’aturi la formació d’estrelles. Es coneixia l’existència de la “fase de quàsar vermell” en què els quàsars enfosqueixen a causa de la pols estel·lar que els envolta, però aquesta és una etapa diferent.
Ara cal esbrinar si es tracta d’un fenomen aïllat, o bé ocorre a totes les galàxies. Des de l’Observatori Astronòmic Albanyà n’estarem ben pendents.
Aquí trobareu l'enllaç amb més informació: Quàsars freds.