La Via Làctia està envoltada per un halo que sembla que conté la matèria perduda de l’univers.
L’any 2018, la Universitat de Iowa, en col·laboració amb la NASA, van posar en marxa la missió HaloSat, que consistia en l’enviament d’un minisatèl·lit dissenyat per estudiar la mida del mitjà circumgalàctic (CGM) de la Via Làctia, a partir de l’emissió de raigs X. Aquesta missió ja ha donat les primeres conclusions, que s’han publicat a Nature Astronomy, i revelen que el CGM és com una mena de “paperera de reciclatge” de les galàxies.
Els CGM són formacions de gas calent que es creen al voltant de les galàxies i funcionen com a incubadores d’estrelles, però fins ara es desconeixia quina és la seva funció quan la galàxia ja està formada i fins a on s’estenen. La investigació es va iniciar a partir de dues teories: la primera explicava que si eren suficientment grans, podrien albergar el material perdut de cada galàxia i, la segona, proposava que són zones que actuen com un abocador del material que expulsen les estrelles, durant el seu naixement i la seva mort. Per això es va engegar la missió HaloSat.
Les dades d’HaloSat mostren que el CGM és dens i grumollós on precisament es formen estrelles i s’intercanvia material amb la Via Làctia. A més, a l’àrea on es formen més estrelles, hi ha més emissions de raigs X del mitjà circumgalàtic. Per tant, és probable que el CGM estigui vinculat amb la formació de les estrelles i es nodreixi del mateix gas que, una vegada, va caure a la Via Làctia, va ajudar a formar estrelles i es recicla en el mitjà circumgalàctic.
Ara bé, els investigadors no descarten que, aquest abocador, també sigui l’indret on es concentra la matèria perduda de l’univers. Per tant, el següent pas serà combinar les dades obtingudes d’HaloSat amb la informació d’altres observatoris de raigs X, per determinar la mida real del CGM. Des de l’Observatori Astronòmic Albanyà, n’estarem molt pendents per explicar-vos les novetats.
Per a més informació, seguiu aquest enllaç.